Com a reacció contra l'austeritat dels conservatoris que només es dirigien als nens "dotats", en els anys seixanta, els mètodes anomenats "actius" competien en trobar jocs destinats a captar l'interès dels nens petits. Però, vet aquí que en un moment donat s'havia de passar a fer "coses serioses", i tot s'havia de tornar a començar...


Edgar Willems
va resoldre aquest problema posant a punt una progressió pedagògica d'una coherència contínua des del primer curs d'iniciació musical fins al solfeig avançat i la pràctica instrumental.